miércoles, 13 de abril de 2011

Vida.

Bueeeno, he de hacer un poema en catalán para mañana... Tengo uno, pero parece de un niño de 10 años, enserio. Quiero algo innovador, reluciente, de aquí a Miami!

No se porque, pero escribir aquí, me llena, me motiva. Y debería tomarlo mas como rutinario, y soltar aquí la mierda del día a día. Realmente, creo que la poesía no es lo mio. Me gusta mas esto, escribir, redactar vida en líneas, no mi vida, la vida en general. Tampoco escribir cuentos, pero si que me gustaría empezar una novela... No se, tal vez tenga suerte algún día.
Para empezar, necesito un tema... Algo, ya sabéis, un tema en concreto del que hablar en mi poema, necesito una motivación. ¿La amistad? Na', la única amistad verdadera que conozco es la de mi gato y la de Ricardo, y dudo que hablar de la amistad de un gato sea expectante para nadie. Mmm... ¿La vida? Me gusta ese tema. Pero sinceramente, el catalán, aunque lo tenga mamao' de casa ( bueno, el Valenciano, vamos a dejarlo a si... ) no lo tengo en mi día a día entre yo y mi vida social, por lo tanto, redactar en catalán me es como redactar en inglés, un completo barullo de palabras. Aun que claro, también he de decir que tengo mucho más vocabulario Castellano que Catalán, y me hace desenvolverme con más seguridad en Castellano. Bueno, me voy por donde no debo y he de escribir un dichoso poema xD
Empecemos:



T'estimo


Avui m'he despertat,
amb tu he somiat;
als meus somnis t'he vist
i estaves trist.

Un dia et vaig dir
que la culpa era teva,
avui pare et reconeixo,
que tota va ser meva.

Et trobo a faltar als meus dies,
et trobu a faltar als meus moments,
ja no ets aquell estimat pare,
que un dia tu per mi vas ser.
Vull demanar-te perdó,
per tot el que ha succeit,
t'estimo pare,
ets el millor que tinc.



Bueeeno... Mas o menos...
Presentaré esta, que sea lo que dios quiera.











Por si no nos vemos luego, buenos días, buenas tardes y buenas noches.


No hay comentarios:

Publicar un comentario